Back Mainate AN قطب Arabic Магнат Byelorussian Магнат BE-X-OLD Магнат Bulgarian Velmož Czech Magnat German Magnate English Magnato Esperanto Magnate (alta nobleza) Spanish

Magnat (alta noblesa)

Per a altres significats, vegeu «Magnat (desambiguació)».
Infotaula de títol nobiliariMagnat (alta noblesa)
Tipusestatus social i ocupació Modifica el valor a Wikidata
'Magnat' polonès del segle xvii. El hetman Stefan Czarniecki empunya la bulava a la mà dreta. Les botes vermelles (Buty karmazynowe) són un senyal de riquesa.

Magnat,[1][2] designa un noble o un altre home d'una alta posició social, per naixement, riquesa o altres qualitats. El mot deriva del llatí tardà, magnas, (genitiu magnatis),[3] que significa «ciutadà dels principals del seu càrrec» o «senyor feudal de la més alta categoria».[4]

En referència a l'edat mitjana, el terme es fa servir sovint per distingir els propietaris territorials superiors i senyors de la guerra, com ara comtes, earls, ducs, i prínceps territorials de les baronies.

El terme va ser especialment aplicat als membres del senat al Regne d'Hongria, anomenat Főrendihaz o Casa dels Magnats.[5] També és una jerarquia dins de la noblesa generalment usada a Suècia, al Regne de Polònia (més tard a la Unió polonesolituana), i en alguns altres regnes medievals. A l'edat mitjana hi havia molts bisbes que posseïen feus com un magnat, i en recaptaven els rendiments i el delme.

  1. ↑ «Magnat (alta noblesa)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «magnat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. ↑ Seva i Llinares, Antoni. «magnas, atis». A: Diccionari Llatí-Català. 2007, 1993, p. 791. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  4. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «magne 2. magnat». A: Diccionari etimològic. 2004, 4a edició, 1996, p. 562. ISBN 9788441225169. 
  5. ↑ «Magnate» (en anglès). Encyclopædia Britanica, Volum 17, 1911, pàg. 319.

Developed by StudentB